NULITAT DE LA CLÀUSULA D’AFIANÇAMENT D’UNA HIPOTECA

Es molt habitual que a l’hora de contractar una hipoteca, l’Entitat Bancària ens obligui a que hi hagi terceres persones que es constitueixin com a afiançadors o avals del préstec, de manera que si nosaltres com a deutors incomplissim, serien aquests tercers qui es farien càrrec del deute.

Dons bé, aquesta obligació, imposada per l’Entitat Bancària, està essent declarada nul·la per alguns Jutjats, amparant-se en els següents paràmetres:

  • Condició de consumidor i usuari de la figura de l’aval, obviament si els deutors són considerats consumidors, els avaladors o afiançadors també ho seran.
  • De la referida condició, es desprén la legislació aplicable a aquesta figura jurídica, que es la Llei de Consumidos i Usuaris.
  • Per tant, la obligació de l’aval es una clàusula imposada per l’Entitat, en la que els consumidors no han pogut negociar; clàusula d’inclussió.
  • Carácter abusiu de la renuncia dels drets de benefici i exclusió, fent que l’aval sigui solidari en el pagament del deute, juntament amb el deutor o deutors principals.
  • No podent l’Entitat acreditar que al tercer avalador, se li ha explicat quin es el seu compromís amb el deute, essent que el fiador no ha obtingut información detallada de la diferencia entre afiançament solidari i ordinari, i que en tot cas s’ha obligat a un tercer a tenir un perjudici, al estar inclòs en una hipoteca i resultar deutor, en última instancia, sense que tingui a la vegada cap benefici sobre la mateixa o sobre la finca que garanteix el préstec hipotecari, son factors que determinen la nulitat de la referida clàusula.

 

Comparteix a les xarxes:

Idioma »